L'atopia és el sentiment de malestar de l'individu davant de la ciutat del present la qual no representa, en cap cas, el paradís somiat o promès que ens ofereix la utopia. L'exposició tracta precisament d'aquest malestar, de la incomoditat entre la ciutat que sí que existeix i l'individu. De la tensió entre una ciutat que s'individualitza-es converteix en un ens amb vida pròpia, més enllà de nacions, països, estats-i d'un individu que es massifica.
La mostra no s'inscriu en els recents projectes basats en «allò social» o reivindicatiu, ni en les creixents exposicions de denúncia sobre l'especulació o els processos de gentrificació de les ciutats. El que interessa als seus comissaris és una agonia més universal i, al mateix temps, més palpable: la de l'individu que sobreviu i la de la seva resistència enfront de l'apoteosi urbana.
L'exposició aborda a través de 168 obres (pintura, escultura, fotografia, vídeo i instal • lacions) de 41 artistes contemporanis (Sergio Belinchón, Hicham Benohoud, Nuno Cera, Oleg Dou, Andreas Gursky, David LaChapelle, Rogelio López Cuenca, Philip-Lorca diCorcia , Thomas Ruff, Carey Young, etc.) aquesta tensió entre individu i ciutat centrant-se en una urbs que perd les seves funcions com a espai de trobada i realització per esdevenir un espai de pèrdua i fracàs.

L'habitant sense la ciutat

Fins i tot en les més descomunals megalòpolis-fins i tot, més en elles que en cap altre lloc-aquesta era de la superpoblació és la que ha produït més solitaris.
Aquesta és la raó per la qual, en algunes ocasions, els subjectes que apareixen en aquesta trama estiguin com petrificats, convertits en éssers mecànics; autèntics somnàmbuls.
Què s'amaga darrere de la cara desaparegut? Un cos que s'escindeix entre els límits que se li imposen i les pulsions que se li neguen fins al punt de perdre els seus senyals més característiques. Entre altres coses, perquè avui els senyals són motor d'exclusió, de separació i de marginació. Volien ser diferents i només són admesos com a indiferents, una ciutat d'actors sense rostre, en què només el poder tingui cara. És la utopia que el que té poder pot somiar: que quan miri l'altre li vegi sense rostre. És a dir, sense resposta.
Dana Schutz / Adrian Paci / Philip-Lorca diCorcia / Enrique Marty / Oleg Dou / Erwin Olaf / Douglas Gordon / Evan Penny / Vanessa Beecroft / Lawrence Lemaoana / Hicham Benohoud / Akos Birke / Gino Rubert / Erwin Wurm


Dates
Del 25 de febrer al 24 maig 2010
Horaris
De dimarts a diumenge i festius: d'11 a 20 h
Dijous: d'11 a 22 h
Tancat: dilluns no festius
Preus
Preu entrada: 4,50 €
Entrada combinada per a dues exposicions: 6 €
Entrada reduïda: 3,40 € dimecres i jubilats, famílies nombroses, estudiants menors
de 25 anys i visites en grup (mínim 20 persones)
Entrada gratuïta: menors de 16 anys, Amics del CCCB, jubilats titulars de la Targeta
Rosa, aturats i, també, el primer dimecres de cada mes i els dijous de 20 a 22 h


Més informació: