Aquest manual és l'únic que ens ensenya a manipular la càmera digital i l'exposició per aconseguir fotografies òptimes a través de les quals podem partir d'una base sòlida i aconseguir resultats excel • lents.

No et preocupis si t'equivoques amb l'exposició de la càmera, sempre pots arreglar amb Photoshop! Aquesta és la frase que utilitza l'autor per descriure l'actitud errònia i general sobre la fotografia digital. I és que les càmeres digitals han canviat aquest món. La popularitat, la immediatesa i la disponibilitat de dispositius digitals ens fan pensar que qualsevol pot treure una bona foto, però què faríem sense el Photoshop?

Aquest manual és l'únic que ens ensenya a manipular la càmera digital i l'exposició per aconseguir fotografies òptimes a través de les quals podem partir d'una base sòlida i aconseguir resultats excel • lents.

L'exposició segueix sent la més difícil de totes les disciplines que cal dominar per aconseguir bones fotografies.

Les càmeres digitals es sumen al problema en introduir noves variables en l'equació de l'exposició. Tots aquests temes i molts altres s'expliquen en profunditat en Domina l'exposició digital, el que converteix aquest llibre en una guia essencial per a qualsevol usuari del mitjà digital.

La fotografia digital consisteix en la gravació d'imatges mitjançant una càmera, de forma anàloga a la fotografia clàssica. No obstant això, així com en aquesta última les imatges queden gravades sobre una pel lícula i es revelen posteriorment mitjançant un procés químic, en la fotografia digital les imatges són capturades per un sensor electrònic que disposa de múltiples unitats fotosensibles i des d'allà s'arxiven en un altre element electrònic que constitueix la memòria.

Una gran avantatge d'aquest sistema respecte a la fotografia clàssica és que permet disposar de les imatges gravades a l'instant, sense necessitat de portar la pel lícula al laboratori i esperar un cert temps fins que aquest lliuri les fotos revelades.

A la càmera digital es poden veure en una pantalla les fotos que s'acaben de prendre. La càmera es pot connectar a un ordinador o altre dispositiu capaç de mostrar les fotos en un monitor. Com tenen format informàtic, les fotos poden enviar directament per correu electrònic, publicar a la web i es poden processar amb programes de tractament fotogràfic en un ordinador, per ampliar o reduir-les, realitzar un enquadrament (una part de la foto), rectificar els colors i la brillantor, i realitzar moltes altres possibles modificacions segons el programa que s'utilitzi.

El cost, en comparació amb el sistema anàleg, per fotografia impresa dels quals és menor. Això considerant que es poden realitzar múltiples preses i triar i imprimir només les millors fotografies.

La resolució en fotografia digital es mesura multiplicant l'alt per l'amplada de les fotografies que permet obtenir la càmera i generalment comença amb un milió de píxels, per a les càmeres més econòmiques, i va en augment fins a més de deu milions de píxels, per a les càmeres professionals. El terme "píxel" (de l'anglès picture element), és la unitat més petita que capta un valor gris o de color de la fotografia. Una càmera de quatre milions de píxels generarà imatges més grans que una de dos milions, el que permet obtenir una còpia impresa de fins a 50 x 75 cm, però no necessàriament de més qualitat ja que en aquest aspecte té una major importància la qualitat de la òptica utilitzada. Tanmateix, com que a més megapíxels les càmeres són més cares, és habitual que també tinguin millors lents.

Una altra característica de la fotografia digital és el zoom digital. Mitjançant aquest zoom es pot ampliar una foto, però l'efecte no és el d'un zoom òptic. El zoom òptic sobre i àmplia el que es vol fotografiar sense minvar la resolució de la càmera, ja que l'acostament s'aconsegueix amb l'objectiu. El zoom digital, per contra, amplia la imatge que ja ha rebut, de manera que disminueix la resolució, igual que passaria encarregant una ampliació al laboratori o utilitzant un programa d'edició de gràfics.

Actualment les càmeres digitals també permeten prendre vídeos, generalment en resolucions de 320x240 o 640x480 píxels i d'entre 12 i 60 fotogrames per segon, de vegades amb so (normalment mono) en el cas dels models més complets. Aquests vídeos són només un complement a la funció principal de la càmera, fer fotos, per això no solen ser d'una gran qualitat, per a això es requereix una càmera de vídeo.