El primer llibre que aborda la composició i el disseny en fotografia digital. Com trobar les millors oportunitats fotogràfiques a través de l'anàlisi de situacions i llocs. Exemples de projectes fotogràfics reals amb il lustracions esquemàtiques per explicar com i per què funciona una imatge. La fotografia digital ha aportat un element nou i estimulant al disseny: primer perquè la visió instantània que proporciona una càmera digital permet aprendre i millorar amb molta rapidesa, i segon perquè les eines d'edició digital fan possible modificar i millorar el disseny després de prémer el disparador. Aquests aspectes han tingut un profund efecte en la forma en què els fotògrafs capten les seves imatges. Aquest llibre mostra de quina manera qualsevol pot desenvolupar l'habilitat per captar excel lents fotografies digitals. Explora tots els enfocaments tradicionals de la composició i el disseny i s'endinsa en tècniques digitals que utilitzen noves tecnologies per ampliar les possibilitats del mitjà sense comprometre la visió del fotògraf.


Sobre Composició Fotogràfica

En fotografia, ja sigui fixa o en cinema, la composició és la forma en què s'ordenen els objectes vistos dins l'enquadrament, dins del que efectivament queda en quadre.

La perspectiva, l'horitzó, la diagonal, la línia "S", la imatge horitzontal, la imatge vertical, el centre d'interès, el fons, el contrast, l'equilibri, són elements a tenir en compte a l'hora de compondre el quadre , aquests conceptes vénen originalment de la pintura.

En cinema, a diferència del teatre o de la fotografia tradicional, la possibilitat de variar la posició de la càmera per seguir el desenvolupament de l'acció i ressaltar diferents aspectes de l'escena li dóna un nou nivell de significat a l'enquadrament. D'aquesta manera també participa del muntatge, generant-se el denominat muntatge dins del pla.

La composició d'una fotografia és, en certa manera, un art ... i com a tal no hi ha regles ni limitacions que facin que una determinada composició sigui millor que una altra, no obstant, basant-se en els elements comuns coneguts respecte a la manera en què els éssers humans percebem i subjectivats les imatges s'han documentat una sèrie de guies que tot fotògraf hauria de conèixer i tenir en compte per millorar la transmissió dels elements objectius i subjectius del tema i motiu de la imatge a l'espectador.

L'ésser humà, per la seva pròpia constitució física, està acostumat a veure les coses des d'aproximadament 1,60 m. d'alçada i de front. Les imatges així es capten de manera clara i descriptiva, si bé no aporten cap originalitat.

La variació del punt de vista aporta perspectives diferents amb elements inesperats que sovint capten més l'atenció. És per això que existeixen infinitat de recursos fotogràfics en aquest sentit sent la directriu general, el que el fotògraf ha d'estudiar el motiu i l'escena buscant punts de vista innovadors i / o més atractius per a l'espectador.

Tenint en compte aquesta premissa general hi ha certes tècniques àmpliament utilitzades entre els fotògrafs:

* El picat consisteix en fotografiar un motiu des de dalt cap a baix i ajuda a ressaltar el petit de certs objectes ja que proporciona un punt de vista de superioritat. Al mateix temps és contraproduent en general el seu ús en fotografia de persones (especialment nens) o animals precisament perquè ajuda a veure'ls com inferiors, els resta importància i, a més, si es fotografia de prop pot deformar les proporcions del cap pel que fa al cos .

* El Cenital és quan la imatge es pren en un angle totalment perpendicular (de dalt a baix) respecte a terra, és a dir, a 90 º

* El contrapicat és la perspectiva contrària al picat, és a dir, consisteix en fotografiar un motiu des de baix cap a dalt i ajuda a ressaltar la grandiositat d'un element. Se sol utilitzar per fotografiar edificis o monuments i també deforma la perspectiva accentuant aquest efecte com més a prop s'estigui del motiu.

* La presa arran consisteix en treure la fotografia a arran de terra o de l'objecte i ajuda a sorprendre l'espectador amb imatges que un ésser humà no acostuma a veure ja que no se sol posar en aquest nivell de visió. Aquest angle es sol utilitzar per fotografiar motius petits en el seu entorn natural als que no prestem habitualment molta atenció.