Tota l'experiència dels millors artesans de nivell internacional recopilada en una obra que constitueix una eina imprescindible.


El Moble en el Renaixement

Quan els turcs es van fer amb el poder de Bizanci allà pel 1453, a Itàlia va augmentar encara més l'interès per l'art i la cultura. Itàlia tenia una situació privilegiada, els ports de Venècia i Gènova van treure el millor partit al floriment comercial i ciutats com Milà i Florència prosperar molt gràcies a la distribució de mercaderies a través dels ports.

El moble més popular del renaixement italià va ser el Cassone un tradicional arcó de noces. El seu antecessor era l'coper, moble en el qual, a l'edat mitjana, es posaven les copes i exposaven les vaixelles. S'utilitzava per a multitud de coses i es realitzava en moltes versions. A principis de segle, la part superior estava tancada per dos o més portes decorades amb talles de medallons amb retrats, envoltats per garlandes de fulles ornamentals. Generalment tenia dos calaixos a la part inferior. Els primers cassoni van ser decorats pels artistes més populars de l'època.

Al (s. XVI dC) va aparèixer l'escriptori, al principi tenia formes inspirades en arcs romans o en l'arquitectura dels temples, més tard es va modificar el seu aspecte inicial. La Pietra duri va ser una tècnica molt nova que es va començar a utilitzar a partir de l'(s. XVI dC) a Itàlia, era un tipus de incrustracion en què es feien servir entre d'altres pedres el marbre polit, àgates i lapislàtzuli.

A França el moble més representatiu va ser el dresser o aparador com ho era a Itàlia el Cassone. A França, durant el Renaixement, es van produir canvis importants en la decoració d'interiors i en la forma, decoració i ús del mobiliari, però a finals de segle la flama de la inventive començar a llanguir i no va ser fins al regnat de Lluís XIV quan va tornar a brillar.

El mobiliari espanyol del Renaixement tenia un estil característic. El mudèjar era un tipus de decoració típicament espanyola, era l'estil preferit per decorar els populars arcons i els nous escriptoris que s'estaven posant de moda. L'altra forma d'ornamentació era una manera de decoració a base de incustraciones de volutes de flors i fulles amb petits gerros a la manera clàssica. Els relleus de ferro forjat i de vegades de plata, sobre un fons de vellut vermell, era una altra característica ornamentació espanyola. Un moble molt conegut en el Renaixement espanyol va ser el bargueño, que era un arcó amb el front abatible que quan era obert deixava veure nombrosos calaixets els fronts tenien una decoració molt rica. El front abatible es podia sostenir sobre uns apyos lliscants i utilitzar com a taula d'escriure. En els laterals tenia unes nanses de ferro per facilitar el seu transport. L'bargueño s'utilitzava amb freqüència com arcó i viatge per transportar petits objectes de valor i com pupitre mòbil.

El Renaixement va arribar a Anglaterra més tard que als països propers a Itàlia. A Enric VIII li agradava que li consideressin un príncep del Renaixement i mecenes de les arts, va convidar a Holbein i Joan de Pàdua a anar a Anglaterra i va contractar a molts artesans italians i flamencs perquè treballessin en els palaus del Rei i Wolsey. Moltes cases del sud-oest van ser decorades per artesans flamencs. El mobiliari es importava, i el que va ser més important encara, es van introduir al país llibres de dibuixos d'autors com De Vries dels Països Baixos i Wendel Dietterlinde d'Alemanya.

L'arquitectura va incorporar formes provinents de la cultura grega. Els arquitectes van deixar enrere les espirals gòtiques per adoptar formes simètriques elegants. El moviment renaixentista es trobava cap a 1.425 centrat en la ciutat de Florència, Itàlia. Allà van arribar materials, com fustes nobles i en especial el cotó, permetent la fabricació de tapissos fins. Els artistes com Michelangelo i Botticelli van crear els seus treballs de pintura més rellevants.